Dolces i ensucrades com caramels.

A qui no li agrada una d'aquelles cançonetes que quan acaba sembla que un rusc d'abelles s'hagi destrossat deixant al descobert la seva collita dolça de mel.

Són cançons boniques en sa majoria, però tenen aquesta particularitat que les fa (amb excepcions) tan empallegoses.

D'elles, n'hi ha en tots els idiomes, la cursileria no té fronteres! I sé que ara estic trepitjant terrenys feréstecs i perillosos, ja que són agradoses per a molta gent...

  

Bé, crec que acabarem amb una indigestió després de tant de sucre i mel. És només una petitíssima  tria de tot el garbuix que es pot trobar regirant la xarxa.
Això és tot, amics meus! Bona nit.