...i si canto trist.

Portada i fitxa tècnica del disc

Any 1974, Lluís Llach torna a treure un nou disc* :"...i si canto trist" . Malgrat el seu títol que es correspon amb el d'una de les cançons, el llaga durada és prou alegre amb cançonetes fàcils de cantar i recordar (si féssim una enquesta de ben segur que molts recordaríem alguna d'aquest disc abans de segons quina que creiem més conegudes) com és el cas d'aquesta cançó d'amor compartit que molts hem entonat més d'una vegada.

Juntament amb aquesta altra fan un parell de boniques melodies per no oblidar mai.

Totes dues cançons obren la cara B del vinil la qual podríem dir que, en conjunt, és més alegre que la cara A; no obstant tot són gustos, perquè si repassem aquesta primera cara ens trobem amb una cançoneta  mediterrània 100%, amb un ritme que se'ns emporta sense tenir-ne ganes, l'escoltem?

Aleshores eren els coronels colpistes que massacraven el país hel·lènic, ara és la "troica" que no els deixa viure, com a nosaltres, oi?

Però ja hem dit que el títol era una mica seriós...Era l'any 1974, era l'any que la dictadura encapçalada pel general va executar la sentència a mort d'en Salvador Puig Antich, aquell noi militant del grup anomenat MIL (moviment ibèric de alliberament) i molt@s ens vam sentir colpejats per un sistema que no era nostre i ens maltractava un dia sí i l'altre també. Per això Llach va escriure la cançó que dóna títol al disc...

 
També hi ha lloc per a poemes de poetes que en Lluís musica amb molt d'encert, però les escoltarem en d'altres posts que aniran apareixent. Ara per acabar aquest, ho faré amb una denuncia que al seu temps a mi em va frapar fort a dins de l'ànima. Tanmateix és la que tanca el disc.

(*) Fent recerca dels vídeos he observat que molts li posen per data d'edició el 1972 i no ho entenc, és posterior al recital de l'Olympia que va ser el 1973; de ben segur que el confonen amb el disc: "Com un arbre nu"

(CONTINUARÀ)