Enya

 El seu nom: Eithne Patricia Ní Bhraonáin no us dirà pràcticament res. Només és un nom irlandès com qualsevol altre, però durant molts anys (gosaria dir que fins i tot ara) ha estat un referent a la música mundial.
 Aquesta és la primera imatge que vaig veure d'ella. El seu nom artístic: Enya.

La vaig escoltar com a sintonia d'un programa de ràdio que presentava l'enyorada Montserrat Minobis a RNE a Barcelona. Entrevistes i similars. Allò sonava diferent de tot el que jo havia escoltat fins aleshores, potser podria trobar semblances amb Mike Oldfield, però poques. I és clar, com era una sintonia no deien mai qui tocava ni que era el que sonava...impossible de trobar una referència, i en aquells temps no hi havia "mails" no mòbils per comunicar-nos amb l'emissora i trucar per telèfon  ni se'm va ocórrer. Pasen un o dos anys i en un viatge a Andorra, quan ja tornàvem cap a casa, a l'última gran superfície - allà a St Julià- ens aturem a mirar discs...i mentre remenava bosses de Lp's la sala s'omple amb aquella melodia -en aquells temps es posaven els discs com a musica ambiental perquè la gent sabéssim que podíem trobar-, si la recordava molt bé. Ràpidament parlo amb el responsable: "això que sona, què o qui és?" "Enya, és Enya" "Doncs jo ho vull, ja!" I això era el que vaig trobar:

Era nou, molt nou per a mi. Després em vaig assabentar que li deien "new age", però això no m'importava gaire, la música és música i no m'importen les etiquetes.
Però dintre del disc hi havia cançons que mai havia escoltat i em van agradar tant que encara hores d'ara les escolto amb devoció. Per exemple.

I aquesta altra.

Aquesta veu -etèria diuen els entesos- conjuminada amb la música i els arranjaments exquisits fan molt agradable una vetllada amb les seves cançons. Ha fet bandes sonores de sèries  televisives i de cinema (amb oscar a la millor cançó). Realment fa de molt bon escoltar si vols uns moments de relax i tranquil·litat.

Ah, i els seus vídeos originals són una delícia.

 En fi és inesgotable la seva producció, en el sentit que no la deixaria d'escoltar, perquè de Cd's no en té gaires si no comptem les recopilacions -moltes- fetes. Jo a casa en tinc 7 cd's -diguem-los: obres originals-  i 6 de recopilatoris. Una producció lenta, però molt fructífera que l'ha fet vendre quantitats inimaginables de les seves creacions. Per acabar un recopilatori: https://youtu.be/2ABlQXmbcp8