La realitat hores d'ara és que és un tipus de música fet servir per relaxar-nos i carregar una mica les iles quan les tenim una mica esgotades. Tot això sinó ets d'aquelles persones que, quan escolten música clàssica, m'esfilen per les parets. És per tot això que ara, que s'acaba el dia, penso que resultaria agradable escoltar alguns fragments o peces senceres en aquest moviment musical.
Aquest de Samuel Barber és dels més coneguts, s'ha fet servir per a bandes sonores (L'home elefant, Platoon) i s'ha programat, per la seva tristesa, per anunciar la mort del president Roosevelt, per commemorar els atacs a les torres del Wolrd Trade Center. Recentment uns DJ's li feien una barreja amb els seus sons i la donat a conèixer entre els més joves.
L'adagio d'Albonini és potser el més conegut i escoltat, ja que hi és a totes les gravacions de música per a relaxar-se i similars. També l'han fet de banda sonora a moltes pel·lícules. Aquesta versió de Herbert von Karajan em sembla molt bona.
Aquest "adagietto" de la 5a Simfonia de Gustav Mahler resulta bellíssim d'escoltar, si afegim les fotos de "Mort a Venècia" el film de Visconti on l'escoltem omnipresent és quasi sublim...
Una mostra d'adagio modern, sempre relaxant per gaudir i si cal aprofitar per llegir aquell llibre que tenim sempre pendent. Com ja és un nou dia ho deixo aquí. GAUDIU D'UN DIA PLÀCID!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada