Recordo aquesta com un trepant clavant-se al meu cap els dies de final de curs a l'institut, al costat del qual es posaven les pistes de autos de xoc amb els seus altaveus a tota "castanya" per cridar l'atenció del públic juvenil i la cançó 'na sonant cada dos per tres...un mal son a classe amb la calor del mes de maig i les finestres obertes, penso que no se m'oblidarà mai.
Aquesta que ve ara és potser l'inici d'una addicció que encar perdura malgrat el pas del temps. En aquells temps (quan els ocells encara tenien dents) a la ràdio s'estilava la fórmula de la cançó de l'estiu, amb votacions populars (democràcia participativa, eh?) fins i tot. Doncs bé, aquell any jo feia d'aprenent en un talleret d'ebenistes (grans records que encara perduren també) i allà ràdio sempre funcionava, a tota hora, i l'emissora favorita era aquella en què es feia la competició estiuenca de cançó. Hi havien dues candidates que es mantenien al capdavant sempre: Bridge over troubled water i aquesta Maria Isabel. CAp al final semblava que s'imposava la qualitat per sobre de la "patxanga"...però al es darreres votacions, ves per on, tothom va optar per això:
Ep, he de dir que anys més tard un dels seus components -Eduardo Rodríguez Rodway- formà el grup Triana i la seva col·laboració fou molt digna, les coses com són.
Dit això cal dir que la contrapartida fou la meva estima per aquell duet que em meravellava amb la seva cançó sense ni saber el que deien. Com he dit abans fou l'inici d'una addicció a la música que encara dura.
Al meu batxillerat s'estudiava llatí. Fins aquí l'explicació. Una de les cançons que sempre he recordat era aquesta d'en Cat Stevens (per mi sempres serà Cat Stevens, Yusuf Islam és un personatge que no sap ni ell mateix com sortir-se'n ), una cançó que vaig escoltar també a la ràdio, però de casa aquest cop. Té tocs grecs en la melodia, però està cantada en llatí en la primera part i traduïda, en la segona, a l'anglès. Per fi entenia una cançó d'un cantant anglès!!! Després d'això vaig comprar tots els discs de Cat, m'agradava el seu estil.
Per acabar els records per avui una banda sonora que em captivà i em va costar molt d'endevinar la seva autoria. L'escoltava molt sovint a la ràdio, però sempre com a BSO, mai escoltava el títol de la cançó i em neguitejava el no saber-lo. A la meva ciutat no va arribar mai la pel·li... però sóc home pacient i per fi arribà el dia que la vaig fer meva. M'encanta.
La pel·lícula molt recomanable en tots els sentits: guió, interpretació, fotografia, música...si no l'heu vist, busqueu al video club o biblioteca més propers, us agradarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada