Algunes "lentes"

En aquelles èpoques es ballava una estona esbojarrada i una altra "lenta" per "poder arimar l'api a l'abadia" que deia una cançó que jo em sé. Bé, no era sempre així, però qui estigui lliure de culpa que xerri i opini que per això estan els comentaris. Moltes d'aquestes lentes eren les ensucrades que veiem en altre "post", no obstant això n'hi havia de molt ben fetes i interpretades i els Dj's les sabien  i les posaven sovint. Que us sembla aquesta.

Bonica, oi? I són moltes com aquesta que podem escoltar. A part estan les balades dels grups de heavy que tothom afirma que són les millors...cal veure-ho, però és prou cert.

Pel meu gust un pel llarga, però és magnífica.
De no bon grat me n'adono que faig servir molta cançó anglosaxona i poques de les nostres. Són dues les raons: primera que a youtube es troben més les unes que les altres i segona que de tant escoltar-les les primeres estan més inserides a la memòria que les segones, son les males jugades de l'inconscient.

Ara us explicaré un petit secret (si es pot dir així) que guardo com un record que em seguirà tota la vida. És una petita fotesa, però molt important per a mi. Al disc hi ha cançons que m'agraden molt més que aquesta i feia poc que l'havia comprat, l'escoltava sovint i un dels tres dies que jo he trepitjat una discoteca, amb la colla que érem aleshores, on era la dona que jo estimava i estimo, la van posar com a ball lent i va ser la primera vegada que jo li demanava, a ella, de ballar i ella digué que sí amb recança, però la vam ballar...

Vés, quines coses! Va ser la primera i l'última que vam ballar... com a mínim aquell dia.

En català i castellà no hi havien gaires que no fossin aquelles tan ensucrades, moltes traduïdes d'altres idiomes, aleshores els cantants feien la seva versió en castellà per poder introduir-se al mercat espanyol.

Jo, personalment, haguera fet ballar "L'àguila negra" de la Bonet, però haguera estat un sacrilegi a tan nostrada cançó (que m'estimo com a poques), però de ben segur que la versió original francesa es va ballar més d'una vegada a les discos. Ara que per "lenta" i ballable de la Bonet la que va fer amb el Quico Pi de la Serra i Manel Camp. Aquí les teniu totes dues...dues meravelles per compartir en companyia.

Està clar que posats a normalitzar la nostra llengua podíem incloure cançons d'en Llach i d'altres, però, nois, eren altres temps i no es podia barrejar la gimnàstica amb la magnèsia...No obstant per què no es podia ballar amb això?

Però la lenta per aclamació fou una que durà poc a tot arreu, fou retirada de la circulació tan aviat com va ser possible, i els del "menistrerio" treballaven ràpid. Ara ens sembla una banalitat, però aleshores era explosiva com una carga de profunditat.

 I per acabar una escena que em té el cor robat -bé, com tota la pel·lícula- amb una lenta de les bones. Mireu i escolteu. És preciós tot plegat.