A mi no m'agrada el rock

És un títol una mica estrany després de visionar una mica tot allò que porto escrit i penjat en aquestes pàgines, però és cert: a mi no m'agrada el rock! Sóc fan de músiques més suaus i amb lletres que m'expliquen coses de la vida, digueu-li: folk, folk-rock, cançó...no sé, mil noms podria dir, no obstant això la meva vida fora una altra sense haver escoltat això:

I és cert que no entenia ni un mot, però allà havia alguna cosa que em feia remoure per dins.

També hi havia aquesta que sonava una mica estranya i amb aquell tipus tan esperpèntic quan veies fotos d'ell.

I aquell grup que cridava com un beneit sempre, amb grans cops de bateria i combinacions guitarreres que feien mal a les orelles i van un dia i em deixen escoltar aquesta dient-me: això també es rock. I jo a callar.

Els Beatles eren una mica excepció a tot això, encara no sé ben bé el per què, però ho eren, encara que no en totes les seves cançons, el "White" no és dels que més m'estimo...però allà hi era aquesta:

I no, a mi no m'agrada el rock. Però qui no l'estima una mica escoltant

 Bob Dylan era el cantant folk per excel·lència, però un dia va i canta cançons amb guitarres elèctriques i la que va armar fou ...Després li digueren folk-rock, però jo crec que és un bon rocker. A mi no m'agrada el rock, però m'agraden les cançons de Bob Dylan.

Per avui deixem-ho així i aquí, però abans escolteu aquesta versió "cover" de Marylin i Elvis. L'he triada pel só i per la interpretació que fan els imitadors, A vegades cal ser una mica tolerant, encara que a mi no m'agradi el rock...

Que tingueu un plàcid cap de setmana!