Simon and Garfunkel - 2

THE DANGLING CONVERSATION

Aquesta ha estat per a mi la "CANÇÓ" (així en majúscules) de Simon and Garfunkel. La vaig escoltar fa mil anys, bé potser només són quaranta, quan vaig posar el disc al gira-discs i va sonar això em vaig quedar meravellat: com sempre passa, no entenia res a part d'allò que "tu llegeixes Emily Dickinson i jo Robert Frost..." , però la cadència de tota la cançó, aquests ritme que no s'atura , el to de les paraules, en fi tot em feia sentir veient una bona pel·li amb una millor banda sonora. Són sensacions pròpies que un creu que amb el pas del temps desapareixeran, però no segueix emocionant-me i a l'hora em fa entristir perquè ara ja sé tot el que explica...Per això penjo la lletra traduïda, cal saber que diu per fruir de tot el contingut.

The Dangling Conversation                                                     La conversa pendent

It’s a still-life watercolor                                                         És una aquarel·la de natura morta

Of a now late afternoon                                                         Quan la tarda ja cau

As the sun shines through the curtain lace                               El sol brilla a través de la cortina d'encaix

And shadows wash the room                                                I les ombres banyen l'habitació

And we sit and drink our coffee                                            Ens asseiem a  prendre cafè

Couched in our indifference                                                   Enfonsats a la nostra indiferència

Like shells upon the shore                                                    Com petxines a la riba del mar

You can hear the ocean roar                                                  Es pot sentir el rugit de l'oceà

In the dangling conversation                                                   En la conversa pendent

And the superficial sighs                                                        I els sospirs superficials

The borders of our lives                                                        Les fronteres de les nostres vides

And you read your Emily Dickinson                                      I tu llegeixes Emily Dickinson

And I my Robert Frost                                                         I jo Robert Frost

And we note our places with bookmarkers                           I marquem els nostres llocs amb punts de llibre

That measure what we’ve lost                                              que mesuren el que hem perdut

Like a poem poorly written                                                  Igual que un poema mal escrit

We are verses out of rhythm                                                Som versos sense ritme

Couplets out of rhyme                                                          Rodolins sense rima

In syncopated time                                                              Amb el temps sincopat

And the dangling conversation                                              I la conversa pendent

And the superficial sighs                                                       I els sospirs superficials

Are the borders of our lives                                                  Són les fronteres de les nostres vides

Yes,we speak of thing that matter                                         Sí, parlem de coses transcendents

With words that must be said                                               Amb paraules adequades

“Can analysis be worthwhile?”                                             "Val la pena el psicoanàlisi?"

“Is the theatre really dead?”                                                 "És mort el teatre de veritat?"

And how the room is softly faded                                          I com l'habitació es va esvaint suaument

And I only kiss your shadow                                                 Només puc besar la teva l'ombra

I cannot feel your hand                                                          No puc sentir la teva mà

You’re a stranger now unto me                                              Ets una estranya ara per a mi

Lost in the dangling conversation                                           Perduda a la conversa pendent

And the superficial sighs                                                        I els sospirs superficials

In the borders of our lives                                                     A les fronteres de les nostres vides

 (Qualsevol correcció serà benvinguda, el meu anglès és molt pobre)

La cançó escrita -com gairebé totes- per Paul Simon sortí a la llum al setembre de1966 al single, editat per Columbia i produït per Bob Johnston, que compartia amb The Big Bright Green Pleasure Machine . Als USA va arribar al lloc 25 de les llistes d'èxits, cosa que no va passar a Anglaterra i Simon ho atribuïa a la pesantor de la cançó. Després la van incloure al Lp "Parsley, Sage, Rosemary and Thyme".
Paul Simon la comparava amb "the sound of silence", però sempre deia que aquesta era molt més personal.