Neil Young-King

A Neil Young jo el coneixia pel seu arxiconegut "Heart of gold" que era al disc "Harvest" que sonà i sonà al seu temps a tots els "juke box" que al món hi havia. Era, és una magnifica cançó que em va fer seguir la trajectòria d'aquest senyor. La recerca no va va donar bons fruits. Era massa rocker pel meu gust i aquell disc que jo escoltava semblava l'excepció. Tampoc vaig buscar gaire, és cert, i les cròniques que m'arribaven sempre eren d'allò més positives pel cantant. Després vaig saber que era el quart component de "Crosby, Syills, Nash & Young" grup que havia escoltat a la pel·lícula Woodstock i que sí em cridaren l'atenció, cosa que va fer fes una cerca dels seus discs i arribaren "So far" amb aquella "Suite: Judy blue eyes" de quasi 7' i d'altres; "dejà vu"...però on va ser el punt d'inflexió va ser amb el doble-directe "4 Way street" en què Young canta alguna cançó en solitari i, entre aquestes: "Cowgirl in the Sand" que sona de meravella.  Així vaig tornar al Neil Young sol, i repescar-lo fou una gran satisfacció: Zuma,  Tonight's The Night, Freedom, On the beach...i tants altres fins arribar a aquest, la presentació del qual va fer al teatre Ryman Auditorium de Nashville envoltat de la seva dona i molts dels amics que havien col·laborat amb ell anteriorment, parlo del disc: "Prairie wind". Jonathan Demme, director de "El silenci dels anyells" va fer un documental amb l'actuació complerta del recital d'en Young que va titular "Heart of gold", us la recomano molt i molt...El vídeo inicial és un fragment, no dels millors, de la pel·lícula i Young canta amb la seva dona al seu gos King, m'agrada la sonoritat de la cançó...

Per acabar el video de la cançó "Cowgirl in the sand"