Músiques que m'han acompanyat al llarg de la meva vida

dimecres, 13 de maig del 2015

Simon and Garfunkel







 Es fa difícil endevinar qui és qui. Són dos germans, els dos són Simon, un és Paul i l'altre, Eddie nascut quatre anys més tard que el primer, però els veus iguals en aquestes imatges de l'any 1968 tocant un instrumental del primer entre tots dos, i és que l'afició musical de la família Simon no era cosa de feia quatre dies, el seu pare Louis tocava el contrabaix i era el director d'orquestra en diversos programes musicals de la TV. i encara que els eu estil no fos gaire de rock&roll, va participar en la gravació d'algun rocker de l'època. La mare, Belle, era professora d'anglès abans de naixement dels seus fills.
A aquesta família arribà jueva d'origen hongarès resident a Newark (New Jersey), un dia 13 d'octubre de 1941, Paul Frederick Simon.  Però, al poc de néixer Paul, es van traslladar al barri de Queens de New York, on a poques illes de casa seva havia nascut un altre xicot, el dia 5 de novembre del 1941, a qui van anomenar Arthur, i que era fill de Jack i Rose Garfunkel; ell era comercial, d'origen rumanès, ella, ama de casa. Arthur era el segon del tres fills de la família Garfunkel, hi havia el Jules -més gran-i Jerome Benjamin -més petit-, però cap de tots dos sentia una atracció especial per la música. Cosa estranya si sabem de l'afició que els pares tenien a gravar els jocs dels fills i altres situacions de la vida comuna.

Paul i Art anaren a l'escola pública del seu barri, però no es trobaren fins a sisè quan hagueren de fer una representació d'Alícia en un mateix grup. Van continuar amb una amistat que seria llarga i fructífera amb el pas del anys.A l'institut van començar a fer i interpretar alguna cançó a imitació dels seus ídols en aquells temps (Chuck Berry, Everly Brothers, Elvis, Little Richard), i actuaven al circuit de les escoles de barri: Era l'any 1957, gairebé amb 15 anys, demanant permisos paterns per poder actuar i adonant-se que amb els seus noms mai arribarien a res van decidir buscar un nom artístic i allò va mig funcionar: "Ladies and gentelmen, it's Tom & Jerry" . Efectivament, Paul es va dir Jerry Landis (per Sue Landis, la noia amb qui sortia aleshores) i Art es va dir Tom Graph (la seva passió per les matemàtiques el feien fer gràfics amb les lliste d'èxits de les cançons), Paul composava i Art , aprofitant la seva dot com a cantant, feia lluir les cançons que moltes veïnes repetien cada dia. 

Així arriba "Hey, Schoolgirl!", una cançó que homenatja el doo-wop i que van gravar en una de les cintes del pare d'Art. La maqueta va arribar a una petita companyia -de nom: Big- que la va promocionar per les emisores i, fins i tot, va aconseguir introduir a Tom&Jerry    al codiciat American Bandstand el dia 22/11/1957. Era el show de TV d'en Dick Clark dedicat als sons "highschool" de moda. Allà van conéixer Jerry Lee Lewis, aleshores al capdamunt de tot amb la seva "great Balls of Fire"...Allò va servir per arribar a vendre 100000 còpies d'una cançó que s'havia gravat d'una sola tirada amb un cost aproximat de 15$: tot un negoci per la discogràfica. I el primer èxit dels nostres amics.

Escoltem-la doncs. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada