Lluís Lach-Com un arbre nu

Una ressenya de l'any en què es publicà el disc ens donarà una idea del que fou la seva aparició aleshores:
"Potser mai com en aquest disc, no obstant, Lluís Llach ens havia demostrat tota la seva personalitat creadora, tota la seva personalitat interpretativa. Després d’un llarg silenci, de nou el tenim entres nosaltres. I aquest llarg silenci, malgrat tot, l’ha afirmat en la seva personalitat, l’ha fet profunditzar en lo essencial... Aquest silenci, en realitat, ens el torna molt millor. Perquè aquest és el seu millor disc. Perquè aquest és un gran disc. Escolteu-lo. Lluís no em deixaria mentir."

J. García-Soler (1972)

Un llarg silenci que en realitat va ser de dos anys, recordem que "Ara i aquí" va ser editat l'any 1970 (per cert van aprofitar per reeditar-lo de nou aprofitant la sortida de l' "arbre nu"). I, efectivament vam ser molts els que pensarem que aquell era, no tan sols el millor disc d'en Llach -que ho era-, sinó el millor disc que es va editar a l'estat aquell any, amb cançons formidables -malgrat la censura- com "ningú sap el seu nom (madame)" o la bellíssima cançó dedicada a la llibertat que va haver de titular "Ma tristesa" i naturalment "dona" que s'havia de dir "a les cinquanta estrelles" i, per acabar, una dedicada als censors feta amb jocs de paraules que, com diu la cançó, "creieu que són inofensius i ben alienants..."Interessant la instrumental "Comandante" dedicada al CHE. Però destaca la que dóna nom a l'àlbum, per a mi un dels millors del cantant de Verges.


Aquí les teniu totes ben ordenadetes:

1. Cançoneta (La gallineta)

2. Com un arbre nu

3. Comandante (Instrumental)

4. Ma tristesa

5. A cavall del vent

6. Dona (A les cinquanta estrelles)

7. Madame

8. Debilitas formidinis

9. Bon senyor

Penjo dos vídeos amb cançons del disc que m'han semblat adients per la seva raresa. Un és com un "clip" de "La Madame" fet l'any d'edició del disc  i l'altre recull un single que es va fer amb dues cançons del Lp.que m'era desconegut. 

(CONTINUARÀ)