"Salvat treballava amb la vida i la literatura com una mateixa possibilitat de realització i, per tant, els seus poemes reproduïen amb precisió els moviments més espontanis de la seva intimitat. De fet, eren, són, la compensació o, si voleu, la sublimació de la impotència de la vida, d'una vida: la seva. Una vida de misèria que buscava una sortida en la llibertat; una vida de malalt que buscava una compensació en el somni i que desenrotllava un optimisme vibrant, totalitzador. En general, els poemes aplegats en els primers llibres són programàtics en dos sentits: l'ideològic i l'estètic. Els de maduresa mitifiquen una la realitat perduda: la de cada dia. Així, la seva producció, composta cremant etapes, és fruit d'una progressiva depuració programàtica i alhora, d'un procés creixent de condensació elegíaca. Una depuració i un procés que, a poc a poc, desemboquen en una poètica personal i en una transformació mítica de la realitat."
JOAN MOLES
Aquesta introducció explica abastament l'ideari del home-poeta, però farem un esforç i escriurem una síntesi biogràfica de l'autor de tantes meravelles manllevada això sí d'escrits trobats aquí i allà en biografies, llibres de poemes o la mateixa xarxa. Ja vaig dir el seu dia que jo només sóc un afeccionat a la música i poca cosa més. Seguim amb un primer poema que li va musicar la gran senyora de la cançó Teresa Rebull. Serveixi el vídeo per homenatjar aquesta gran dama que ens deixà el proppassat dia 15 d'abril. El poema porta el títol: "Visca l'amor" cosa que fa inútil qualsevulla presentació. Escolteu.
Visca l'amor
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia -tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca l'amor:
la volia i l'he pres.
Fa més de cent anys que naixia Joan Salvat-Papasseit, una de les grans figures de la poesia catalana d'aquest segle. Poeta d'avantguarda, compromès amb els moviments obrers de l'època. Va viure a la Barceloneta, al número 11 del carrer de Giné i Partagàs, en una casa que ja no existeix, i els darrers mesos de la seva vida els va passar al número 64 del carrer de l'Argenteria.
Joan Salvat-Papasseit de qui penso que si a Catalunya hi ha un poeta nacional, aquest és ell. A Salvat-Papasseit li va tocar viure una època dura i la seva vida també ho va ser. Va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 en el si d'una família obrera. El seu pare era fogoner de vaixell i va morir d'accident el 1901. Joan Salvat-Papasseit va viure acollit a l'Asilo Naval fins als 13 anys, que va començar a treballar com a aprenent en una adrogueria. Ben aviat es va interessar per la literatura i va començar a freqüentar l'ambient de les tertúlies literàries. Als 18 anys es va afiliar a la Joventut Socialista de Barcelona i va entrar en contacte amb joves radicals com ara Àngel Samblancat i Lluís Capdevila, que eren l'ànima de "Los Miserables", una publicació el nom de la qual ja ens indica a qui anava adreçada i en la qual Salvat, que encara escrivia en castellà, hi va publicar un seguit d'articles. Als 21 anys va començar a treballar de llibreter a les Galeries Laietanes, va fer el canvi de llengua literària i va iniciar la publicació d'"Un Enemic del Poble. Fulla de
subversió espiritual", revista de la qual van sortir 18 números i que va desaparèixer el maig de 1919. "Un Enemic del Poble" textos que proposen, des d'una posició de militància, un canvi en la literatura catalana tot obrint-la als corrents d'avançada que començaven a sorgir a la resta d'Europa. La seva llavor la va recollir a Reus "Columna de Foc. Fulla de subversió espiritual", que en va imitar el subtítol i el format i que va seguir
els camins oberts per Salvat.
 | ||||
| Primer número de la revista |
El 1919 va publicar el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, il·lustrat per Joaquín Torres García i llibre amb el qual s'inicia la poesia d'avantguarda a Catalunya. També, però, el 1919 li és diagnosticada una tuberculosi, la malaltia que li estroncarà de soca-rel tota l'energia i tota la vitalitat que tenia i que cinc anys més tard, el 7 d'agost 1924, acabarà amb la seva vida, tot just iniciada la trentena. Durant els cinc anys darrers de la seva vida va publicar L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923); Ossa Menor, el seu darrer llibre, va sortir publicat pòstumament el 1925.
Perquè si alguna cosa caracteritza la figura i la producció de Joan Salvat-Papasseit és la vitalitat: la de la seva vida i la de la seva obra, que el faran perviure entre nosaltres per sempre més. A gran trets, d'aquesta obra poètica, única en la literatura catalana d'ara i de sempre, podem dir que:
1r, és l'obra d'un poeta sorgit del -i que es dirigeix al- poble. El seu cunyat, Pere Eleuterio, va dir d' ell anys més tard que "se sentia català, catalanista, però de la part dels obrers, dels humils",
2n, és el reflex de la vida d'un home immergit i implicat en la societat que li va tocar viure,3r, és l'obra d'un poeta que va escollir escriure en català per una opció personal,
4r, tota ella és un cant a la vida,
5è, introdueix el sexe -com un acte vital- dins la literatura catalana,
6è, és la primera producció poètica d'avantguarda a Catalunya,
Mocador d'olor
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
Per acabar -de moment- aquest repertori escolteu la versió que n'ha fet Arianna Savall del poema "Mester d'amor". Exquisidesa en estat pur, a mi m'encanta i crec que n'ha fet una preciositat, de versió.
Mester d'amor
A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici ferventcom
més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
(CONTINUARÀ)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada