Bandes sonores

Molts hem vist moltes pel·lícules, unes més bones altres no tant, però de ben segur que a totes hem trobat que hi ha un detall que no manca en cap d'elles, fins i tot amb les mudes dels inicis del cinema quan les projectaven feien servir un piano per posa'ls una BANDA SONORA.

Us imagineu l'escena que tenim al vídeo sense la música. Feu la proba: abaixeu el volum i la mireu, després el torneu a apujar i torneu-hi. Realment aquest 1r moviment de l'obra de Richard Strauss: Also Sprach Zarathustra li dóna una força que de cap manera tindria sense ell. Muda l'escena semblaria un documental de la 2, un mico passeja troba  un grapat d'ossos i juga amb ells...però la música ens indica que allà està passant alguna cosa, que no és simplement la troballa el que ens interessa.

Mirem una altra.

Sí, és de la mateixa cinta, ho he fet una mica a posta perquè en aquesta els diàlegs no són allò més importants, que també. Feu el mateix d'abans. Aquí els objectes: naus espacials, planeta, satèl·lit, hostessa ballen al compàs del vals de l'altre Strauss -Johann- i la bellesa de l'escena es multiplica escoltant la música.

Posem una mica de tragèdia, el sheriff i els seus ajudants donen caça  a un grup de bandits, però no en surten ben parats de la trobada, sobre tot ell mateix que cau ferit i sent que se li escapa la vida per moments i ja es veu trucant a les portes del cel. Bob Dylan va fer una bona feina en aquest film, i la cançó ens mostra l'amor etern que la seva dóna sent per aquell home que allà s'està morint sense queixes ni renecs que no portarien enlloc.

I per acabar una petita comèdia en forma de faula (o és a l'inrevés). Aquí els textos són molt importants, però tots acceptarem que la banda sonora-per ella mateixa ja magnífica- acompanya  cada una de les escenes de meravella.

N'hi ha tant a dir sobre les bandes sonores! Clar que tot són gustos i sobre gustos... colors. Que tingueu un bon dia, plàcid i musical.