És el primer disc conceptual d'en Lluís Llach, editat en un temps en què tot era prohibició darrera prohibició d'actuacions en públic. Era l'any 1975 i aquell any van programar-se una tanda de recitals al Palau de la Música els primers dies de maig (del 7 al 13). Es tractava de presentar el proper disc a editar que era aquest que avui ens ocupa. En menys de 24 hores es van esgotar les 15000 localitats que es posaren a la venda, cosa que fa demanar a "la autoridad competente" una pròrroga. El recital consistia en una primera part on el cantant anava desgranant èxits anteriors i a l'altra presentava les noves cançons encara sense editar. En un dels recitals rep la prohibició de continuar estant entre bastidors. El públic es manté aplaudint més de vint minuts, fins que en Llach surt i amb un gest explicit s'acomiada i prega al personal que abandoni la sala. Els assistents marxen cantant cançons, entre elles "L'estaca". La crítica fou unànime a destacar la qualitat interpretativa i de composició de l'autor de Verges.
"Voy a salir de aquí caminando tranquilo y muy bien, porque en estos momentos en que se habla de apertura...Usted sabe que mañana todos los diarios de Europa hablarían de ello" Paraules que en Llach diu als policies que l'interroguen després de detenir-lo a l'hotel un cop acabat el cinquè recital. Ell va deixar dit que si a les tres no havia tornat que es fes pública la seva detenció. Va sortit a 3/4 i 5 de tres. Tot això perquè en un dels informes policials es deia i se l'acusava de "soliviantar al público con la mirada" i per "infracciones al reglamento de espectáculos, que prohibe terminantemente a los artistasse dirijan al público y establezcan diálogo con él". Això li comportà la suspensió dels recitals de la prorroga i multa de 100000 ptes. (600 € d'ara) i tot un seguit de prohibicions que durarien més de vuit mesos.
Un cop renovat el contracte amb Movieplay surt al carrer "Viatge a Ítaca" (Mov S-32710 LP) . Disc que va ser tot un esdeveniment i que es va convertir en el seu disc més venut fins aleshores amb 150000 exemplars. Elogiat per la crítica, n'hi havia qui deia que fou el disc més venut a tot l'estat en tots els temps (les llegendes urbanes parlaven de 400000 còpies venudes). l'àlbum format per cinc temes distribuïts així: "Ítaca" ocupant la cara A en sa totalitat, és un poema simfònic basat en textos de Konstandinos Kavafis en què la recerca d'Ítaca és presentada com una utopia. Llach va compondre aquesta suite de 15':22" en dos mesos tancat a casa seva. Volia trencar la monotonia de les cançons imperants fins aleshores que era marcada per la duració d'un single (3") i va arribar a aquesta meravella.
Aquí el poema de Kavafis tal com el va traduir en Carles Riba
Quan
surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que
Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
De la cara
B se'n tornava a destacar la impecable construcció i les melodies en
què se'ns presenta un Llach molt més madur. Les lletres són més
concises, premeditades i dirigides al missatge subliminal. Destaca una
que també s'ha convertit en himne: Abril 74. Recordem que fa referència a
la revolució dels clavells que va tenir lloc a Portugal el 25 d'abril
de 1974.
(CONTINUARÀ)
