No 51 TODO ES DE COLOR: TRIANA
Un petit poema, dues guitarres uns cants d'ocells i una mica de percussió. Cal res més per fer una bella cançó? Jo crec que no, vet aquí la proba.
No52 UN RAMITO DE VIOLETAS: MANZANITA
Durant més deu minuts he estat dubtant si posar aquesta versió o la de Cecilia. Totes dues m'agraden, però aquesta te la força de la veu esguerrada del cantant i l'altra és un cafè amb llet ensucrat que es fa massa empallegós, a la meva orella, quedi clar. Records de joventut...
No 53 VESPRE: ELS PETS
Cançó per adolescents amb les hormones esvalotades, que creuen que la vida és així de senzilla. Però que voleu que us digui, a mi m'arriba bé i l'escolto amb complaença.
No 54 VOLDRÍEM: L'HAM DE FOC
Ja he dit més amunt que L'ham de foc té cançons molt fermes, amb composicions on priva el mestissatge de cultures que a mi tant m'emociona. La lletra és dura de pair, però s'escau perfectament amb la música andalusí que l'acompanya. Quan l'escolto tot sol al cotxe no puc evitar apujar el volum...Bona, molt bona!
No 55 WA YEAH!:ANTÒNIA FONT
Diuen que l'Oliver quan van gravar aquesta cançó va dir que seria el final del grup ja que no farien mai més res que s'assemblés i arribés a cotes de popularitat que arribaria aquesta Wa yeah!. Com deia algú altre, "potser sí que exageren" però és cert que si l'escoltes et fa bellugar a la cadira o, fins i tot, et fa aixecar per seguir el seu ritme. He triat el vídeo en directe amb The New Royal Cuatro Quesos Philharmonic Orchestra perquè el clip original no em fa el pes per la cançó.
...I DEMÀ LES CINC QUE COMPLETARAN EL LLISTAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada