Mica en mica això es va acabant, només queden dos dies més per arribar als seixanta i vull deixar enllestida la col·lecció que estic confeccionant, cosa que fa que ni vulgui perdre ni un instant en presentacions, d'acord?
No 45 SI ARRIBEU: LLUÍS LLACH
Quantes vegades havia arribat a pensar allò de: "aquest tio està cantant amb una lletra que podria ser la meva existència!",perquè el que es diu en la cançó de ben segur que més d'un i més de dos ho hem experimentat al llarg de la nostra vida. Tanmateix, em repeteixo: té tots els ingredients per dir-se "cançó", cosa que me la fa molt agradable d'escoltar...
No 46 SR. TRONCOSO: TRIANA
Ja sé la dita: sobre gustos, colores!, però a mi aquesta m'emociona des del primer dia que em va sona en un K7 que vaig trobar fent la mili. La combinació de guitarres i veus em sembla esplèndida i la melodia em transporta i fa sentir moltes coses que ara no diré. Triana fou "mucho" Triana.
No 47 TAKE A WALK ON THE WILD SIDE: LOU REED
Lou Reed no ha estat mai de la meva devoció, per què negar-ho? Tanmateix, així com la frase anterior és ben certa, també ho és que aquesta cançó em roba el cor. Sense ni saber de que va ja m'agradava el seu seqüencial amb la línia de baix marcant-ho tot de dalt a baix o viceversa...després, quan vaig traduir la lletra, va ser una gran descoberta...i aquí està.
No 48 THE PARTISAN: LEONARD COHEN
Quin himne, aquest de l'avi Cohen! M'agrada la seva melodia, però, a més, com fa versos en francès, vaig entendre la lletra des del primer dia, quin homenatge als homes (i dones, és clar) que lluitaven contra un enemic més fort i nombrós que ells i que calia vèncer. No podia faltar.
Grans tocs mediterranis en una música que fa somiar en altres terres. Aquest grup no ha prosperat molt en quan a edició de nous discs, però els dos que li conec són esplèndids. Aquesta és una petita mostra. més avall, hi hauran una més.
No 50 TO FRANCE: MIKE OLFIELD
Una més del "vell camp" que potser no ha estat tan escoltada com els seus "tubullars", però que et deixa un bon regust a dintre. Motiu pel qual la tenim aquí, les cançonetes també mereixen el se espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada