Avui serà una mica més llarg tot això. Farem des de l' N fins a l' R, no us espanteu, el recorregut tampoc serà tan llarg com imagineu. La primer<a d'avui serà...
No 35 NIGHTS OF WHITE SATIN: THE MOODY BLUES
La primera balada que la gent de la meva generació vam escoltar, la que tots volíem ballar. El rock es feia simfònic, afegia noves formes o maneres, el soroll era un altra cosa. Personalment no conec ningú amb més de 50 anys que no l'agradi...A mi, que sempre he dit que no m'agrada el rock, em van venir moltes ganes de tenir-la a casa dins la meva col·lecció...i la vaig aconseguir.
No 36 NOMÉS HAN PASSAT CINQUANTA ANYS: JOAN ISAAC
Torna Isaac al llistat, ara amb una cançó que resum la seva vida fins que va tornar a la cançó, però que no deixa de ser una biografia de tota una generació que hem viscut els mateixos anys. Ben interpretada i amb arranjaments molt bons, cantada en directe al Nacional. M'agrada...
No 37 OH VERY YOUNG: CAT STEVENS
Qui no recorda la cançó primera que va ballar amb una noia a qui estimava? Suposo que poca gent, jo sí, la recordaré sempre...Era la segona vegada que entrava en una "disco", no ho he sigut mai de "discos" -quina contradicció, no?- i em feia molta vergonya demanar-li'n, de ballar, però la insistència d'un company perquè ho féssim tots dos alhora va ser el detonant...ella no es va negar, però...Algun dia em penediré d'haver escrit tot això.
No 38 OPHELIA: NATALIE MERCHANT
Natalie Merchant és una veu que vaig descobrir en una d'aquelles recerques que hom fan per Internet buscant altres coses i allà surt un vídeo d'aquesta dona cantant i em deixa bocabadat fent que abandonés la recerca i continués amb ella fins al final. És clar que no entenc moltes de les seves cançons, però m'emociona el seu savoir faire i naturalment la seva veu i entonació...tot un descobriment.
No 39 PAÍS PETIT: LLUÍS LLACH
La cançó, tots ho sabem és d'en Llach, però m'agrada aquesta versió una mica canyera del grupo Ocults que, no obstant, s'acompanyen del cantant de Verges. El disc que conté aquesta cançó és tot un cant d'amor a la petita pàtria de cadascú, i a més una delícia musical...
No 40 PALABRAS PARA JÚLIA: PACO IBAÑEZ
Aquest va ser el primer disc que vaig compar: "Paco Ibañez en el Olympia", allà als magatzems de can Jorba, encara el conservo com un petit tresor, amb les seves cançons censurades i amb petites meravelles que et travessen la pell i l'ànima com aquesta "Palabras para Júlia" tota una reflexió sobre el futur d'una nena que creix i arriba ser gran. Paco és un referent, però aquí anem, o intentem anar, més enllà de les referències.
No 41 QUE TINGUEM SORT: LLUÍS LLACH
Bé, és d'aquelles que no cal donar moltes explicacions del per què són aquí. Per a mi és de les que anomeno "la cançó", és a dir, allò que entenc que ha de fer o tenir una melodia per definir-la com a cançó: lletra senzilla i entenedora, música sense complicacions que arribi i melodia agradable per escoltar.
No 42 ROMEO AND JULIET: DIRE STRAITS
No sé com dir-ho, ho intentaré directament: a molts els agrada "Sultans of swing", a mi m'agrada "Romeo and Juliet" més que l'altra, que també és bona, no ho nego, però torno al comentari anterior, és molt més senzilla que l'altra i la melodia m'agrad més.
No 43 ROSES BLANQUES: LLUÍS LLACH
Quan Lluís Llach s'uní amb Martí i Pol va guanyar en poesia (quines coses a dir, oi?). Les seves lletres prenien més cos i forma que no sempre força i aquesta és d'aquelles que em va enamorar a la primera audició. És cert que estava entre mig del disc "Rar" que, com el nom indica, era una barreja de cançons sense connexions entre elles, malgrat la qualitat de totes elles. Moltes ja les coneixia d'altres gravacions, però aquesta era diferent i tenia uns arranjaments que m'agradaven...i aquí està.
No 44 RUMOR: TRIANA
Ja he parlat de Triana anteriorment, del seu estil nou i fresc de flamenc barrejat amb un rock quasi simfònic, però acompanyat amb unes lletres que volien trencar la censura com fos, però que no sempre ho aconseguien com en aquesta que no es podia radiar només per això que diu de "la guitarra a la mañana // le habló de libertad". Records d'anys d'il·lusions ara perdudes.
Salen de sus pensamientos
cosas que no quieren callar
por las calles y los caminos
que viene la madrugá,
la guitarra a la mañana
le habló de libertad.
cosas que no quieren callar
por las calles y los caminos
que viene la madrugá,
la guitarra a la mañana
le habló de libertad.
Demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada