Avui arribarem a la meitat d'aquest recull i la depassarem, però això no és l'important. M'agradaria molt que us fes una mica feliços el fet d'obrir aquest blog i escoltar aquestes cançons que un dia a mi m'il·lusionaren i per això encara les porto en el record i en l'oïda, que malgrat els anys encara les escolto molt sovint. Comencem.
No 29 LATE IN THE EVENING: PAUL SIMON
Paul Simon va voler fer "fortuna" al cinema com el seu company Garfunkel, però no va estar de molta sort. Va fer el guió i protagonitzà la pel·lícula: One-trick pony donant-hi un toc autobiogràfic, després edità la banda sonora que no fou cap meravella, però allà hi havia aquesta cançó que em fa ballar quan l'escolto.
No30 LET HER GO: PASSENGER
La frase és tan contundent: "Only know you love when you let her go...and you let her go" (Tan sols saps que l'etimes quan la deixes marxar...i la deixes marxar).Buffff! Però, a més, a més aquest senyor canta amb un estil que t'arriba de seguida, suavitat i bon ritme en quasi totes les cançons, però sense estridències ni sorolls no desitjables, tot sona bé.
No 31 M'ACLAME A TU: OVIDI MONTLLOR
Ovidi enorme, com sempre ben acompanyat i triant poemes enormes, Amb aquesta sempre acabo amb gallina de pell. He triat aquest vídeo per poder gaudir de l'Ovidi en directe, "els artistes, els cantamts i els pallassos" que deia ell. Com l'enyoro!!!
No 32 MAMY BLUE: POP TOPS
La dictadura era molt viva encara, però ja es feien arranjaments de qualitat que et feien la vida una mica més agradable... "pos eso!!!"
No 33 MAN IN BLACK: JOHNNY CASH
Ja ho vaig dir, Johnny Cash és un personatge estrany, però té cançons que jo no deixaré mai d'escoltar i ara que sé allò que em diuen encara menys. Busqueu la lletra i traduïu-la, és immensa
No34 MONTSERRAT: OVIDI MONTLLOR
La cançó es diu "Montserrat", però podria ser Elisabet, Josefina, Immaculada, Maria, qualsevol nom de dona li fora escaient, és una gran cançó d'amor, i feta pel propi Ovidi. Jo que vaig anar comprant tots els Lp's del cantautor d'Alcoi així que sortien al mercat, recordo quan vaig arribar a casa amb aquest i en girar el disc per escoltar la cara B comença a sonar això...vaig emocionar-me. Que ben dit i explicat, quanta enveja -de la bona- per aquells que saben dir les coses amb les paraules més encertades, com l'Ovidi...en fi, també penjaré la versió en directe cantada a TVE. És un bon document i s'ho mereix.
Demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada