Segona entrega de les seixanta cançons pels seixanta anys. De ben segur que segons es vagin afegint algú exclamarà dient que falten les cançons de lluita i algunes d'aquelles rockeres que tant ens agraden a tots. Ja ho vaig dir, i, si no, ho dic ara: són cançons instal·lades a la memòria entre milers -sí, milers- d'altres i van apareixent de mica en mica sense esforçar la ment, una melodia que et segueix tothora una estrofa que emociona, un ritme persistent que no s'atura...en fi, són aquestes i si algú en vol més que segueixi el blog quan acabi el llistat iniciat ahir i que segueix ara amb..
No5 ANGIE: THE ROLLINGS STONES
Bé, no calen moltes explicacions: és molt bona i són The Rolling Stones en unplugged abans de MTV, OK?
No 6 CANÇÓ DE SUBURBI: TOTI SOLER i SÍLVIA PÉREZ CRUZ
He trobat aquest comentari a You Tube que expressa clarament el què de la cançó: Davant de les distintes noticies de la barroeria dels des-governants, de
les injustícies arreu, d'un capitalisme absurd, cruel i terrorista. De
tant en tant una alenada d'aire fresc. Un llibre, un poema, en aquest
cas aquesta meravellosa cançó, et donen força per seguir el camí de
lluita!
Gràcies Toti i Sílvia; m'heu alegrat el dia.
No 7 CANÇÓ DEL BES SENSE PORT: MIGUEL POVEDA
El poema de na Maria Mercè Marçal interpretat amb sentiment i bellesa per aquest gran cantaor ens arriba fins al fons de l'ànima. Recomano tot el Cd: "Desglaç" de Migel Poveda.
No 8 CANÇÓ PER A DUES GUITARRES I UNA VEU: OVIDI MONTLLOR
Ja arriba l'Ovidi, clar que la Cançó de suburbi també és seva, però la versió era d'uns altres. Ovidi és la veu i l'ànima de la gent del carrer, ens explica coses, coses que ens arriben perquè estan cantades com ho faríem nosaltres i amb aquell to precís que la melodia imposa. Ovidi fou, per a mi encara ho és, el cantant. Aquí pren un poema, li dona veu i melodia i a mi m'encisa...
No9 COWGIRL IN THE SAND: NEIL YOUNG
Feia poc que vaig veure la pel·lícula "Woodstock" (en aquesta ciutat les estrenes eren reestrenes en aquells temps) i allà cantaven C, S, N & Young. Uns ritmes nous per a mi, agradables sonoritats i bones veus. De fet ja havia escoltat el disc "So far" i un dia remenant a la botiga de discs vaig trobar aquest "4Way street", doble Lp del grup i en directe. I allà, entre altres bones cançons, sento una presentació com si deixessin a Young tot sol, afina una mica i sona la cançó...aquell dia més de deu vegades la vaig repetir...i encara m'agrada molt.
No 10 CUESTIÓN DE PIEL: ISMAEL
Què dir d'aquesta? Érem joves, la sang ens bullia, la gelosia se'ns menjava a vegades, la van prohibir a poc de sortir...calia escoltar-la...deia tantes veritats!!!(?) En fi, records d'un adolescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada