L'OVIDI ...i 2

La cançó, finalment, ha trencat els prejudicis ancestrals, 

i una transfusió de fonètica i d lèxic, de Salses a Guardamar

i de Fraga a Maó, ha pogut consumar-se positivament gràcies 

als cantants i als seus discs.  Això no ho sabran valorar mai

els sàtrapes de le política i de la cultura "oficials":

sàtrapes o sapastres. Però ja es fotran

JOAN FUSTER

Ara que escric en aquesta segona part dedicada a l'Ovidi me n'adono que no he fet cap esbós biogràfic de la seva persona. Bé, no és casualitat, ho vaig pensar així en començar a obrir el full, vaig creure que qui pugui estar interessat en aquest post és perquè coneix, ni que sigui per sobre, la història del nostre personatge: "Ovidi Montllor i Mengual va nèixer un 4 de febrer de 1942 a Alcoi -ciutat de costeres i ponts, que ell definirà en una de les seves cançons-. Els seu pare Josep Montllor, teixidor d'ofici, represaliat per ser del bàndol dels perdedors de la guerra, home d'esquerres, anarquista declarat; la seva mare, Isabel Mengual, ama de casa, a la qual li van arrabassar tot i només li quedaven les mans per anar endavant. Tots dos foren el clar exemple pel fill, l'exemple primer: treballar dur i sempre, no vendre's l'ànima a cap dimoni, seguir "el recte camí", ser conseqüent amb un mateix...un dia se n'adona que la llengua que parla a casa i al carrer -no a l'escola-  també és als llibres, i s'entesta en aprendre a escriure en la seva llengua. I ho va aconseguir.

"La vida de l'Ovidi és un camí d'esforç, tossuderia i creativitat, Seguir la trajectòria poètica de l'Ovidi és descobrir com, dels primers versos escrits mig en broma, a les primeres cançons, correctes i tendres, que sabem recitar perquè són nostres -La fera ferotge- o aquelles altres que mai no va gravar  o fins a les darreres, no va deixar mai de treballar, de perfeccionar-se, d'aprendre i compartir-ho. Parlar de l'Ovidi és parlar de les seves cançons, dir: "si senyor" i "perquè vull". Però també és saber-se de memòria que "no hi havia a València dos amants com nosaltres", reclamar suaument "el primer bes, que se'ns doni als primers" o llegir per sempre més amb la cadència estudiada aquell "oh, que cansat estic de la meva pobra..."Prequè l'Ovidi va posar veu als poetes. Conscientment  i a consciència. Dir Ovidi és dir Estellés -sobretot-, Espriu i Joan Oliver, Salvat-Papasseit, Blai Bonet, Sagarra, i tants d'altres: va agafar versos manllevats i ens els va servir de la millor manera possible, amb la seva veu pregona, estudiats mil vegades per fer-los senzills i dir-los senzills i entenedors i amables o brutals o tendres segons el cas."

 He manllevat aquest escrit d'una publicació de la sèrie "Rockcol·leció", No 21 Ovidi Montllor.

Per fer-nos una idea de tot el que s'ha dit més amunt escoltem el següent disc que va gravar l'Ovidi. Era l'any 1975, havia assolit la seva maduresa creativa. És clar que ara hi havia un element nou: Toti Soler.

Aquest fou un disc magnífic en tots els sentits. Des de la caràtula, obra de Guinovart que a més incloïa textos de Joan Fuster, Joaquim Horta i del mateix Ovidi que ens explica una mica com va ser la gestació d'aquesta gran obra, veiem el primer paràgraf:

"Tota la realització d'aquest disc ha estat una alegria darrere l'altra. Un somni darrera un altre, que sempre es realitzava. Ara, un colp acabat, pense si no ha existit un conte de fades. Des del moment que li vaig demanar el llibre de le obres completes (exhaurit) a n'Antoni Lucchetti per a fer, o intentar de fer, un disc sobre poemes d'en Salvat, fins al darrer detall del disc, he de dir que ha existit en tothom una alegria i una col·laboració extraordinària."

 També inclou, com no, un quadern bellament imprès amb els poemes recitats i els seu doble traduït al castellà; a més d'una bibliografia molt completa de l'obra escrita pel i sobre el poeta.

(CONTINUARÀ)




 Nota bene.- A mi em va agradar tant aquest disc que no vaig dubtar en comprar una segona còpia del vinil que encara conservo intacta dintre del seu embolcall original. Petites joies de col·leccionista!