La tardor m'emociona.

El post d'avui serà un tòpic d'allò més gran, però hi ha moments per a moltes coses i avui, ara, un cop iniciada la tardor se'm ve a la memòria una vella i bella melodia que han interpretat molts artistes de la música. Parlo de "Les feuilles mortes" o "Autumn leaves", cançó, melodia, digueu-li com vulgueu, que travessant generacions ha omplert estones de felicitat a moltes persones. La seva cadència, el rumor de les paraules ens transporten i ens fan sentir be, malgrat la tristesa que denoten. Una tristesa que a la tardor se'ns presenta com a molt normal després de l'eufòria del passat estiu.

És per això que porto aquest recopilatori, que penso que es pot fer ensopit, però per a mi és d'una bellesa enorme. (Gràcies, Ton, per encendre la bombeta de la idea).

Be, desitjo no haver forçat gaire la vostra paciència, però ja ho he dit, crec que la cançó s'ho mereix; tanmateix és una opinió molt personal.