El meu amic el mar- Lluís Llach

Avui vull començar escoltant una de les cançons:

 

Amb aquesta cançó, declaració d'amor del cantant, s'obre el nou disc de Lluís Llach, una obra dedicada en la seva primera cara al mar, la seva passió i gran afició; una obra suggeridora, de qualitat i imprescindible. A través del mar l'autor ens parla de l'ésser humà, l'amor i l'amistat i, com no, del país.

Però comencem pel principi que acostuma a ser el més normal. El disc surt el mes d'abril de l'any 1978, s'havia fet esperar, però finalment arribà. Llach edita amb nova companyia de discs, ara és Ariola la que se'n cuida de la seva obra.

Aquell any, el 13 de gener, el cantant fa una dura crítica contra la Generalitat (provisional encara, recordem-ho) i el seu President. tot a causa de la detenció del director teatral Albert Boadella per part de l'autoritat judicial militar. Llach afirmà que els artistes solidaris amb el director teatral no havien rebut cap "comunicat d'adhesió, ni de solidritat per part de la Generalitat", per la qual cosa,"considerem aquest silenci la més flagrant complicitat". 

Els recitals es podien fer en millors condicions,  ja s'ha fet les primeres eleccions democràtiques (15-juny-77), però ells es mostra crític:" ..pel que fa als recitals, hi ha hagut millora de les condicions de censura, però les lleis són les mateixes que fa vint anys.." Tanmateix ell, després de més de vuit anys pot tornar a cantar a Madrid on ofereix un magnífic recital en què reivindica les seves denúncies contra la lliberta d'expressió, contra la repressió sexual, etc i va mostrar la seva decepció pel curs de la política espanyola (podríem recordar una frase d'ell: "La situació política actual és d'absoluta decepció. Una gran desil·lusió en veure que les esperances de justícia i veritable democràcia es frustren un cop més. I la responsabilitat d'això s'ha de buscar també el els partits polítics parlamentaris d'esquerra, que no assumeixen el veritable paper d'oposició que els tocaria"), cosa que després mostraria en una de les cançons del disc que ens ocupa i que, encara ara podríem fer nostra la seva lletra, "Companys, no és això".

El disc es presentava en un embolcall elegant dins del qual trobàvem un àlbum amb fotos del mar i les lletres de les cançons traduïdes a tots els idiomes de l'estat, el canvi de companyia potser afavoria la vistositat(?).

Full de l'interior de l'àlbum

Ja he dit que la primera cara està dedicada íntegrament al mar, la segona comença amb un crit d'unió dels Països Catalans: "Venim del Nord, venim del Sud"; segueix una molt trist cançó que bé podria considerar-se un testament, per acabar amb la ja mencionada "Companys, no és això".
Personalment, a mi, hi ha dues que m'agraden -diguem-ne- d'una manera diferent. La primera per la força expressiva que aporta i l'altra pel lirisme del poema de Sagarra. Les escoltem?

De la primera he triat una versió en directe que, penso, té molta força interpretativa, tanmateix el vídeo és prou bo. De la segona potser haguera estat millor posar-la sense imatges per poder fruir de la cançó i prou, però...

PS.-- Moltes de les dades expressades en aquests post són extretes del llibre: Quadern de bitàcola de Josep Ma Vileu. Ed Efadós.


(CONTINUARÀ)