Pink Floyd-Shine on you crazy diamonds

Els meus amics -els que podien- traginaven discs d'un grup que a mi no em sonava de res. Era la meva època "folky", en què tot havia de ser amb una guitarreta, un baix i, com a molt, amb bongos, és una manera de dir que jo no en tenia res de rocker ni cosa semblant.  Eren discs de Pink Floyd.
Però a la nit, molt tard ja, escoltava la ràdio -aparell omnipresent en la meva existència, encara ara, tot i que no li faig gaire cas- i allà passada la mitjanit sonava una sintonia que em gronxava i em em feia somiar que alguna cosa bona anava a passar. El programa es deia "el loco en la colina"; era el seu presentador en Jesús Quintero i entre els seus comentaris, aleshores aguts i amb "xispa", i les melodies que incloïa jo m'anava adormint...Un dia em vaig assabentar que la sintonia inicial era de Pink Floyd i vaig contactar amb les amistats per trobar entre els seus discs aquell que tant m'agradava, però no el tenien...Ràbia!!!Em deixaren els primers, amb els sons massa psicodèlics pel meu gust que no m'agradaren, fins que arribà un dia en una festa que a l'hora de posar lents algú va fer sonar aquella musiqueta. Jo, amb la meva timidesa, no he ballat gairebé mai, però aquell dia en tenia prou escoltant això: Shine on you crazy diamonds

Gallina de pell en aquells dies i encara ara, quan condueixo i l'escolto se'm passen els Km. sense adonar-me'n.