Música nostra

És necessari parlar de la música més nostra, aquella que parla com nosaltres i començaré amb la primera cançó que em va ben colpejar l'ànima, l'esperit, els sentiments -digueu-li com vulgueu-. La vaig gravar en una cinta de cassette amb micro des d'un tocadiscs de maleta que tenia un amic que em feia conèixer coses noves en això de la música i aquella nit la vaig escoltar més de 500 vegades, em va impressionar que algú fes alguna cosa com aquella . Els entesos diuen que el disc a què pertany: Dioptria, és el millor que s'ha editat en la nostra llengua, i realment conté cançons que són icones de la nostra cultura musical Les aniré posant de mica en mica). Qui tocava és bastant conegut per tots els seguidors d'en Pau Riba que es va rodejar de músics, que aleshores formaven el grup OM , d'una molt bona qualitat començant per Toti Soler i Jordi Sabatés. Tot el disc, com he dit, és molt bo, però a mi m'agradava -m'agrada molt- aquesta Helena.

La lletra és molt senzilla:
Helena :
ara ja ets gran,
ja ets una noia,
se t'ha encès el cos,
els pits t'han crescut
i ara alces la cara;
t'hem de dir que els Déus
foren sempre els pares.