Per què això???

Escoltar música ha estat al llarg de la meva vida un plaer que m'ha fet sentir, des de les notes més insospitades, amor, tendresa, por, amistat, ràbia, compromís i,  per sobre de tot, molta felicitat. Escoltes una cançó o un tall d'una composició -clàssica o no- i el teu cos  nota un seguit de sensacions que et fan feliç, encara que la cançó sigui d'allò més trista. Sorgeixen les emocions una a una, pensant en aquell dia que la vas conèixer, o el primer ball...o, potser aquelles imatges de cinema que recordaràs sempre amb aquella sintonia. I, per què no? la tristor que et produí aquell dia la mort sobtada d'un amic mentre tu cantaves una melodia alegre tornant a casa de la feina.
No vull fer cap top ten ni res semblant, no és la meva idea. Només vull parlar, com diu el nom del blog, de les músiques que escolto, que he escoltat al llarg d'aquesta, ja un pèl llarga, trajectòria vital i això farà que  es puguin escoltar cançons de Bob Dylan o de Xesco Boix; de la Berliner Symphony Orchestra o Pau Riba...serà un garbuix una mica impressionat.
Només desitjar que us agradi i us faci estimar una mica més la música que, volem o no, ens envolta tots els dies amb qualitat o sense, això depèn de qui escolta i com escolta -no us ha passat mai que un dia una cançó es fa pesadíssima i un altre us fa plorar?-.
Com es tracta d'escoltar música no la fem esperar més. Avui m'ha arribat això: una magnífica cançó de Mr George Harrison en la brillant versió de Carlos Santana:

While My Guitar Gently Weeps