Joan Isaac-la forta fragilitat.

Joan Isaac al seus inicis i un de més recent.

Com molta gent jo coneixia Joan Isaac (fent de teloner de Lluís Llach a part) per la cançó que el va posar molt amunt, aquella dedicada a la companys de Puig Antich, perquè dedicar-la a ella era fer un homenatge al mort a través dels vius a més de la ferotge crítica a un sistema que, no per més vell, deixava d'assassinar impunement amb una legalitat fraudulenta imposada a cops de força sense gens de raó...Bé, la cançó es diu A Margalida i mostrava aquella forta fragilitat que el nostre autor posa en els seus temes.

He triat una versió acústica perquè penso que en Joan s'ho mereix, ell i la seva guitarra: cantautor en estat pur. Però Joan Isaac ens deixà durant un temps, massa llarg és cert, i foren molts que l'oblidaren, com s'obliden tantes coses en aquest nostre país. He de dir que personalment vaig creure que ho havia deixat tot per manca de recolzaments com altres ho feren o van estar a punt de fer, la democràcia(?) no va ser una bona companya de la cançó d'autor. Però un dia, en una de les visites a la biblioteca, remenant entre els cd's de música en català, ensopego amb dos nous discs que no coneixia on a la portada es veia un Joan Isaac envellit, sense melena...Els demano i escolto a casa. Un nou i millorat cantant ha tornat. Escolteu sinó.

Més melòdic, jo diria líric, però igual de combatiu, amb unes lletres molt dignes de ser tractades de poemes, més personal, aboca la seva vida en moltes de les seves cançons, i, sempre, amb uns arranjaments exquisits.A més en aquesta nova etapa sempre ha comptat amb la col·laboració d'amics que han volgut aportar el seu granet de sorra en les interpretacions del nostre home. Escolteu aquesta cantada amb Ana Belen en què expressa la ràbia per la mort d'aquell home que no va poder suportar la pèrdua del seu paisatge després de l'enfonsament del petrolier davant les costes gallegues.

Jo no sé fer grans definicions de les cançons, només sé que em produeixen o no emocions que me les fa estimar o no. Les cançons de Joan Isaac, si són escoltades com cal, arriben molt endins. És l'únic que puc dir, a part que són un fidel reflex de la nostra època. Escolteu aquesta i els que en teniu més de 50 estic segur que us sentireu explicar un tros de la pròpia vida.

Hi ha una biografia musical: Joan Isaac, bandera negra al cor, que ens ajuda a entendre més bé la trajectòria del cantant, escrita pel periodista gadità Luis Garcia Gil i editada por Ed. Milenio l'any 2013. Si ho voleu, podeu escoltar la presentació que es va fer del llibre allà baix. En Joan respon a la pregunta que no li fan, però sap que toca: Per què una bio en castellà? Aquí la resposta.

No és un gran post, crec que el cantant es mereix alguna cosa millor, però no sé definir prou bé les emocions que em provoquen les seves melodies i crec que cadascú les rep d'una manera diferent. Escolteu-lo.

Cantant a "El Sielu" dins el cicle del club de la cançó.