Corria gener de l'any 76. Els amics comentaven que en LLach faria uns recitals al Palau d'esports i que seria espectacular perquè, ara que el dictador havia mort, li deixarien cantar totes les cançons del repertori. Calia fer un esforç -econòmic i de son- i anar-hi. Ningú volia portar el cotxe -no ho deien, però tenien por de que no acabés fent de barricada en "un momento dado"-, el meu era molt vellet i m'hi vaig oferir a portar-los.
No recordo si era el segon o el tercer dia, aleshores no guardava les coses importants més que a la memòria -tics de la dictadura (?)- i jo no vaig comprar les entrades i no les duia a sobre...Tant és tot això. Aparcarem una mica lluny del Palau, per si de cas, i arribarem en mig d'una gentada que entrava amb una gran emoció dibuixada a la cara, tothom esperava alguna cosa diferent i agradable. Teníem les localitats ben amunt, i des d'allà veiem tot l'espectacle -del escenari i dels espectadors- . Hi ha cròniques que parlen de registres a l'hora d'entrar, jo no els recordo pas i crec que ho faria si realment ens haguessin escorcollat. EMOCIONS A FLOR DE PELL!!!
Notes publicades al disc per l'intèrpret:
"Sóc conscient al presentar-vos aquest disc de que només es justifica la seva publicació pel seu caràcter de document cívic, en un mes, un any i unes circumstàncies precises.
L’elaboració ha estat feta amb material gravat els dies 15 i 16. El muntatge s’ha fet amb la presència constant de la premissa d’intent de fidelitat quasi documental a tot el que va passar. Les dificultats ja les podeu imaginar, però malgrat els retalls, alguns estètics, altres no tant... hi ha un fet important que val la pena evidenciar: el protagonisme dels actes dels dies 15, 16 i 17 de Gener del 76 no em correspon, el protagonisme correspon a totes aquelles veus que d’alguna manera es van convertir en una veu comunitària. És només per això que goso demanar-vos que l’escolteu. Que us escolteu. Gràcies."
Comença una nit màgica.
Lluís Llach cantà acompanyat de:
Laura Almerich: guitarra clàssica
Tete Matutano: flauta
Manuel Camp: teclats
Santi Arisa: bateria
Quico Romeu: guitarra acústica
Quique Cano:contrabaix
Arranjaments: Manel Camp i Lluís Llach
Enginyers de so: Raul Marcos - Juan Vinader
Aquest vídeo no té un qualitat de so molt bona , però ajuda a veure una mica l'ambient del Palau
Arriba l'hora de sortir del recinte. Fora ens esperen fent fileres perquè no passi res ni que ningú es desmarxi, ens agradi o no encara patim setge de llibertats i ells estan aquí per recordar-ho a tothom...alguna corredissa, poques, és cert...cal anar a recollir el cotxe i tornar cap a casa, "...au Joan, fes un passeig i porta el cotxe fins aquí". Hi vaig, més cagat que mai -tot s'ha de dir- em passejo entre les furgonetes i els homes de gris que controlen qualsevol moviment...Arribo al cotxe, torno a recollir els companys i cap a casa falta gent. Tots pensem que hem fet una mica d'història. Potser sí.
Anotació al "Quadern de bitàcola" de Josep Ma Vileu.
(CONTINUARÀ)
Malgrat els anys que han passat seguim pràcticament igual. Aquest disc està molt atrotinat però forma part de la postada dels meus preferits.Gràcies, Joan, per tornar a oferir-nos la teva música i les teves vivències!!
ResponElimina