No he marxat, ni he abandonat aquest blog, és senzillament que per unes setmanes l'altre que porto m'ha tibat més i he posat allà l'escriptura que potser manca aquí. Dir -perquè és cert- que quan un va començar a redactar aquests posts creia que seria molt més senzill, que la ment era tant saturada de bones idees que tot fluiria amb facilitat, cosa que no ha estat així. S'acumulen molts inputs al meu cap, però massa barrejats i fer un centrifugat per separar-los és una mica costós, ja que no sempre estic a punt per redactar allò que vull, tanmateix el repte està servit i ara no puc abandonar, tinc pendents massa coses: el seguiment de Simon and Garfunkel, la continuació de la discografia de Lluís Llach (de qui lamento la seva incursió en la política del bracet de personatges obscurs que han arruïnat la vida a molts de nosaltres, però aquest és un altre tema). Encara no he dit res de Bob Dylan, ni de Pete Seeger i d'altres "folkis". Tot arribarà. De moment uns vídeos d'aquells que a mi m'emocionen, desitjant que també a vosaltres lectors...
N'hi ha tanta, de música. Costa fer una tria i que agradi a molts, quan no falta la cançó aquella, sobra una altra ja escoltada fa dies...i per què no has posat aquella que tant escoltàvem de joves?...sí, molt difícil!
